Viatge imprevist

Veus, crits. Música de fons, rialles. Beguda y més beguda. “Va, no siguis marica i beu-te’l de cop!”. Una veu al meu cap. No puc més, tinc son, deixa’m anar a casa! Un altre got a la meva mà. Acte reflex, l’alcohol cremant la meva gola. La bilis suavitza l’escalfor. No puc més,em caic, però el meu cos sent la música i es mou sol. Tot passa molt apresa. Un grup de nois al meu costat. He que feu? “te, en vols una?” una pastilla? Que dius? No, no, clar que no. “Va te veu una mica del meu got”. Un escalfo hem recorre el cos des dels peus fins al cap, començo a tremolar i a ofegar-me. No puc més, obro més els ulls però tot esta negra. Unes llums es mouen al fons. Camino cap a elles, necessito il·luminar el camí! “eh que fa? Agafeu-lo! Esta trencant els focus! Es tallarà!” De cop un riu fred per les meves mans… Ansietat al meu voltant. Felicitat al meu interior. La terra, sota el meu cos amortiu la caiguda i fa que reboti fins que el meu anima arriba al cel. Ara tot te llum. Ho veig tot, però no hi ha res. Només el meu record en els seus cors… Mai tornaré a beure... Mai tornaré a confiar... Mai tornaré a viure...


Oscar Palenque Garcia